6. DEL DEFECTE VIRTUT

L’art de Santiago Rusiñol, consistí principalment en la pintura i la literatura. L’home va viure sempre dins d’un magnífic sentit de l’humor; bé, potser exceptuant els darrers temps, quan ell es veia acabat, físicament arruïnat i preocupat per haver de deixar l’única cosa que en aquell moment l’obsessionava; la pintura, que semblava importar-li molt més que la pròpia vida. Podríem dir que va morir pintant, dins dels jardins d’Aranjuez l’any 1931. Havien fet una gran amistat amb Josep Pla, malgrat la diferència d’edat. Fou precisament J. Pla, qui veient-lo pintar amb una gran fatiga i un desmesurat tremolor a les mans, comptant amb la franca amistat entre tots dos, li va dir un dia:
- Quina pena fa, veure’l amb aquesta agitació a la mà... .
- Ca, home! – Li digué Rusiñol – aquest tremolor és magnífic, per pintar fulles tocades per una mica de vent. Fixeu-vos; - diu donant unes pinzellades – aquest tremolor, sobretot a la primavera, no el vendria per res del món.
Justament allò de fer del defecte virtut. L’home va morir pocs dies després.